La Paella RusaTota empastrà

Compromís

Esperant l’entrenador i unint forces: la línia única de Font de Mora com a oportunitat

 

L'esquerra uneix forces amb vistes a 2015

Divendres passat vaig fer el recorregut sencer de Mourinho a la final de Wembley; de com es construeix un equip- un model- guanyador i se’l porta de la ploriqueria i la queixa constant fins a l’èxit. Però tot no és joc net, valors comunitaris positius i somriures; en el camp de la vida, mai no juguem sols. Quasi sempre, realment o metafòrica, ens enfrontem a un adversari. En el fragor de la victòria de dissabte, el públic del Barça cantava “Por qué, por qué, por qué”: sentien que aquell model de valors, el del joc brut, la queixa i la “Central Lechera” era tan derrotat com vencedor el seu equip. En ple segle XXI, el relat dual per enfrontar-se a l’adversitat continua sent necessari, com ho era per al disc solar Ra derrotar la serp Apofis per fer possible l’alba cada matí, en Sàuron per a Gàndalf o Freezer per a Son Goku. Sense adversaris, l’heroi no és res.

La final de Wembley era el final del camí, però també un repte en si mateixa. Al contrari del que molts podien creure, no tot el peix estava venut d’antuvi. Durant uns llarguíssims quinze minuts la pressió del Manchester United va mantindre al Barça en el seu propi camp, incapaç de reaccionar. No aconseguien encadenar dues accions seguides, es limitaven a defensar-se, empantanats, acomplexats. El públic es posava nerviós, els jugadors, més, en veure que les seues tècniques no funcionaven, fins i tot hi va haver algunes ocasions de gol. Però en el moment determinant, Guardiola va aixecar el cul de la cadira i va obligar els jugadors a reaccionar. Res de defensar, xicots, és hora de fer el que millor sabeu: portar el problema a camp contrari. Ho van fer i el resultat és per tots conegut: 3-1. Victòria inapel·lable.

Si tornem ací i ara, la metàfora se’ns mostra clara: és en aquests 15 minuts inicials de partit on es troba atrapada l’esquerra des de 1981 i amb més virulència a partir de 1995. Atrapats en un etern “Dia de la Marmota”. Decidits a resistir a tota costa, atrinxerats dins l’àrea i deixant que l’equip contrari faça el seu joc a plaer, els envolte, s’aproxime i que afuselle la porteria a baló parat tantes vegades com crega necessari. Hi ha un bloqueig físic, d’acord. Però la principal barrera és la psicològica. La por a un contrari que sembla totpoderós i capaç de desbaratar qualsevol iniciativa, que no es conforma, que els ho pot treure tot. I sembla decidit a fer-ho.

Al contrari del que diu el discurs oficial, més enllà del temor inoculat des dels mitjans de comunicació que les bases de certa esquerra repeteixen, el PP se sent feble. Ja ho hem explicat a la Paella. La ruïna del seu model econòmic, les imputacions i macrojudicis que van succeint-se i la propera desaparició de Zapatero auguren un PPCV que haurà de fer front a les seues pròpies factures- en sentit real i metafòric- sense cap pinyata dels cops a la vista. Han tingut una sagnia de vots considerable i per primera vegada s’enfronten a una oposició amb cara i ulls. Per molt que semble el contrari, se senten febles, i necessiten proclamar en tot moment com de forts són. Però ni així. I en estos casos usen al millor gos llebrer que tenen: Alejandro Font de Mora.

És de l’ensenyament d’on provenen, habiten i van a parar la gran majoria dels quadres de l’esquerra valenciana; el sindicalisme d’ensenyants és amb diferència el més robust de tots els de l’Administració Pública i els estudiants la punta de llança de totes les protestes. És un sector del qual no esperen traure cap ni un vot i que descuiden deliberadament. El sistema públic d’ensenyament és com el sanitari: un espai residual a l’espera de desmantellament. En l’àmbit universitari, casos com el de la Universitat Catòlica del Trinque són l’exemple perfecte; o els concerts en ensenyament primari i mitjà. Tot això, unit a l’antiintelectualisme militant de les bases del PP, sobretot les procedents de l’àmbit de l’extinta Unió Valenciana, propicia que qualsevol iniciativa des de l’àmbit educatiu mobilitze molt més la opinió de la dreta reaccionària- els mestrets rojos de sempre!- que no aquells a qui pretenia commoure.

L’últim dels experiments estranys del PP s’ha d’entendre en aquesta clau: desmantellar l’actual sistema d’elecció d’idioma per part dels pares en favor d’un únic model plurilingüe que contemple català, castellà i anglès al 33% de la docència cadascun. L’esquerra ha eixit en perfecta formació a atacar la mesura. El Consell vol exterminar el valencià, és intolerable, és terrible. I si, ho és en part. El sistema de les línies en valencià és una lluita que ha costat molts anys als ensenyants, als pares i mares i a un moviment social tant poderós com és Escola Valenciana. Jo mateix i la meua competència en català en som una conseqüència directa, d’una època en què estar escolaritzat en valencià estava francament mal vist i els pares i mestres del poble s’hi deixaren la pell per canviar-ho. Amb els anys, la cosa s’ha generalitzat. Hi ha més i més línies, i és tot un èxit de les campanyes de matriculació i els resultats acadèmics i pedagògics parlen per si mateixos. Però no deixa de ser una gran barrera defensiva.

El model educatiu sorgit de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià ha consagrat unes línies que si fa no fa arriben al 25 o al 30% dels xiquets i joves valencians en ensenyament primari. En secundari, la xifra baixa- i perdoneu-me que no tinga més números a estes hores- i en l’universitari és directament dramàtic. Amb un suport decidit de les institucions la xifra podria arribar al 40, al 50. Però no deixaria de ser una mena d’apartheid. La convivència de dues línies diferents d’ensenyament- el PIP, o Programa d’Incorporació Progressiva, és una farsa, és ensenyament en castellà, i prou- no és un tema pacífic i acaba conduint a discriminacions no desitjades. No és casual que la immensa majoria de la població nouvinguda tant d’Estats de la Unió Europea com de tercers països es concentre en els grups PIP.

Amb la introducció de l’anglès- imprescindible en els temps que corren, anem a la cua d’Europa en aquesta matèria- i la creació d’un únic programa d’ensenyament, el PP ha destruït la pedra angular del sistema que el PSOE va construir als anys 80 i que el PP tant ha defensat a Catalunya o al País Basc en contra dels intents de normalització lingüística: la lliure elecció d’idioma per part dels pares. Ara el debat se situa en fixar correctament els percentatges per garantir un coneixement correcte de tots tres idiomes. El vell debat entre ensenyament en valencià i ensenyament en castellà ha quedat superat per la via legislativa, i per part del seu principal impulsor ideològic.

Ara el consens- que Escola Valenciana ja avançava en el seu document base és que no pot haver-hi més apartheid i separacions. Ha d’haver-hi un sol model d’ensenyament multilingüe que garantisca a tota la població el coneixement efectiu de tots tres idiomes. I per garantir-lo són els pedagogs i sociolingüistes qui tenen els mecanismes efectius, que passen per una immersió lingüística total en la primera fase de l’ensenyament per a la llengua minoritzada- el català- la introducció posterior de la llengua estrangera, i finalment afegir assignatures en la llengua d’ús social majoritari- el castellà. Ara, obert el meló del model lingüístic de l’ensenyament, un hipotètic govern d’esquerres a la Generalitat pot modificar els percentatges amb un simple decret i assignacions de personal, no havent-lo d’implementar des de zero.

El que a hores d’ara pot semblar un drama, ben aprofitat pot ésser una oportunitat per superar debats antiquats i fer arribar la necessitat d’un programa multilingüe, pedagògicament innovador i socialment integrador a la majoria de la població. Per primera vegada, tot i que a petita escala, l’ensenyament en valencià pot penetrar en àrees urbanes d’on n’ha estat absent parcialment o total durant 30 llargs anys; a més el trencament de la doble línia pot acostar a molts nouvinguts a la problemàtica valenciana així com posar més de manifest problemes com la massificació, l’infrafinançament i la necessitat d’una renovació pedagògica.

 

La determinació del líder de l'esquerra del futur parteix el PP en dos

És una oportunitat que té l’esquerra per trencar el bloqueig a què s’ha vist sotmesa per les seues pròpies pors i dinàmiques durant molts anys, acostant el seu discurs a nous sectors de la població, imprescindibles per construir una nova majoria i ser capaçis de realitzar canvis. Però per això haurien de comprendre una cosa fonamental. El problema no és Font de Mora. Ni Camps. Ni tan sols Zapatero. Són ells mateixos. El problema el tenen dins del cap, i fa falta un revulsiu.

Com deien els Obrint Pas, estem esperant. Sempre esperant. Esperant a l’entrenador.

Etiquetas , , , , , , , , , ,

Compartir

Artículos relacionados

56 thoughts on “Esperant l’entrenador i unint forces: la línia única de Font de Mora com a oportunitat

  1. Pep

    Si ho fan així ja m’imagine el 33% en valencià reduït a la pràctica a l’assignatura de valencià i poc més. Que ja sabem com se les gasten, ja trobaran algun “xanxullo” per a fer-ho.

    Vols dir que així i tot podria ser beneficiós en vistes a poder-ho arreglar després d’un canvi de govern? No sé jo, eh?

    Contestar
  2. Senyor Garrofó

    Jo estic amb Pep. Ja em veig als de Maristes i companyia dedicant el 33% de’hores en valencià a materies com plàstica, gimnàstica, educació per a la ciutadania i computant les hores de pati per al valencià…. i paf, ja està, decret complit.

    Mentrimentres, les ikastoles valencianes (la Gavina, la Masia, la Comarcal, les Carolines…) a tornar a ser privades… com el Caxton College!

    Contestar
  3. Senyor Garrofó

    També estic amb Arròs a banda en la idea que les línies haurien d’anar desapareguent. Primer, per cer, a la Universitat, on cada professor hauria de poder triar idioma i punt, decidint (i informant) en quina de les tres llengües (anglès, valencià, castellà…) farà la matèria i punt. I que s’incentive el valencià per part de la Universitat donant preferència en l’horari, per exemple, al professor que trie el valencià. Seria espectacular com de ràpidament això ens portaria a una pujada de l’oferta en valencià. I si ja la Uni pagara 50 eurets més al mes a qui ho fera en valencià, coneguent com se les gasten els profes de la Universitat per ací, ens posaríem en uns anyets en un 70% d’oferta en valencià!

    En l’ensenyament primari i secundari no cal la separació en línies. Però és evident que el castellà ha de tindre un pes molt, molt menor que el valencià. Simplement, perquè per garantir la competència en castellà, amb el monopoli social i comunicatiu d’aquesta llengua, no cal més que una matèria, llengua castellana, amb una més en castellà, si es vol, com a molt.

    És tan evident que aver d’explicar-ho, d’argumentar-ho, fa una mandra…

    Contestar
  4. Melxor l'espardenyer

    Bon dia. Sóc bilingüe, mon pare de la Ribera i ma mare de la Canal de Navarrés. Parle castellà perquè és la meua llengua materna i puc expressar-me millor, però sempre que puc parle valencià. És curiós l’editorial de Las Provincias sobre aquest tema. On està aquella seua peculiar defensa de ‘lo valencià’? Ara que el director és ¡¡¡¡extremeny!!! li la bufa tot lo valencià. El senyor Julián Quirós no té ni pajolera idea.

    Llegiu, llegiu: http://www.lasprovincias.es/prensa/20110531/opinion/apuesta-trilinguismo-20110531.html

    Contestar
  5. Àlex

    El plurilingüisme és un concepte molt bonic i, en un context ideal, aquesta llei podria significar, com diu Arròs a Banda, una oportunitat futura. El problema és que l’anàlisi positiva de la reforma es basa en suposar que en un futur més o menys pròxim el PP perdrà el poder i un hipotètic govern d’esquerres aprofitarà la llei per introduir majors dosis de valencià en aquesta línia única. La realitat, en canvi, és que a partir de 2012 tota la gent que durant anys ha escollit estudiar íntegrament en la seua llengua ara no podrà fer-ho. Aquesta llei no és si no un intent d’assetjar el valencià en l’únic front on encara hi existia un xicotet racó d’esperança.

    Totalment d’acord amb Senyor Garrofó en que el castellà no necessita cap ajuda acadèmica per sobreviure. De fet, viure en una societat pràcticament castellana n’és suficient.

    Contestar
    • Arròs a banda Post author

      T’equivoques. Aquesta llei no és sino un intent de desviar l’atenció de l’oposició i de sembrar la por entre les seues files. Qui pense que és un senyal de la seua omnipotència i que ens volen exterminar és que no ha entès absolutament res. L’extermini és un sistema d’apartheid progressiu com el que tenim ara, amb una gran majoria de la població totalment aliena a la realitat del valencià durant tota la seua vida.

      Contestar
      • Laia

        Però realment creus que s’aplicarà eixe 33%, i que serà efectiu? Perquè com ja s’ha comentat anteriorment, jo crec que es destinarà a assignatures on la llengua s’haja d’emprar ben poc, com ara Educació Física. Sincerament, no m’imagine als alacantins més profunds rebent un terç d’assignatures -efectives- en valencià, i no crec que ho aconseguisquen implantar. El que passarà és que a aquelles zones on sí que hi havia una educació en valencià correcta, on la majoria d’assignatures es donaven en aquesta llengua, es reduirà el nombre d’hores i, per tant, el nivell dels alumnes.

        Alumnes que, d’altra banda, si fins ara havien fet l’educació primària i potser -amb sort- la secundària en valencià i en arribar a la universitat no s’havien preocupat massa per continuar fent-ho, a partir d’ara em fa por fins a quin punt es puga reduir eixa preocupació.

        He estudiat tota la vida en línia en Benidorm, educació primària i secundària. Érem pocs, com es pot imaginar, i la gran majoria fills de pares immigrants d’Espanya -Castellà i Andalusia sobretot- que ara parlen un valencià i un castellà brillant, i fins i tot han ensenyat els seus pares. Els pocs que veníem de pares valencians, també dominem les dues llengües. Dels 20 que acabàrem segon de bat, només 3 seguim estudiant en valencià a la universitat.

        Em fa por el que puga passar ara a llocs com Benidorm; no m’agradaria que els fills dels pocs immigrants espanyols que es preocupaven per ensenyar-los valencià ja no tinguen l’oportunitat, i els fills de valencians consideren el valencià una llengua d’anar per casa (ja hi veig alguns indicis).

        Contestar
        • Arròs a banda Post author

          A la teua pregunta, et responc: ni s’aplicarà bé ni serà efectiu. Però agafar el discurs anticolonialista de que el PP ens vol exterminar mentre que aplica un programa que a nivell objectiu estén el multilingüisme a tota la societat és tancar-nos al corralet de que som “els de la llengua” i que no ens importa res més. Qui no se senta profundament antiespanyol ni tan sols ens escoltarà. T’adreces a públic ja fidelitzat , que vota i es mobilitza sistemàticament.

          La gent no sap si compliran o no amb el programa, no pots esperar que tots comprenguen a la perfecció les seues intencions. Al capdavall tenen majoria absoluta, serà que algú se’ls creu. Però si es vol rebentar eixa majoria s’ha d’anar a la gent que els sol escoltar a ells. I a la que no escolta mai a ningú, menys encara a nosaltres. El PP fa discurs educatiu- qualitat, excel·lència, elecció de centre…- adreçant-se a tota la població, i nosaltres ho fem exclusivament en els qui porten els fills a la línia, que sent generosos arribaran a un quart de la població… i la gran majoria dels quals voten al PP.

          Contestar
  6. desempleado

    Tampoco soy optimista, el 33% de valenciano lo creeré cuando lo vea, recuerdo aquello de “haga usted la ley y déjeme a mí los reglamentos…”
    Respecto al inglés, ahí lo sí que lo veo negro del todo. Una cosa es entender un texto o poder escribir una redacción de 300 palabras más o menos decente. Pero… ¿dar clase en inglés? Eso requiere un NIVELAZO que, desgraciadamente, brilla por su ausencia. Otra cosa es que nos creamos que con los cursos esos de capacitación para profes que imparten las EOIs sea suficiente. (Más de uno se ha apuntado a los cursos por los quince días de “prácticas/vacaciones pagadas” en UK) Es tan suficiente como las acreditaciones de nivel básico que actualmente otorgan los institutos. Para acabarlo de arreglar se rumorea que conselleria permitirá que dentro de poco los institutos certifiquen nivel intermedio. ¿Será por titulitos?
    ¿Mi verdad? en el caso del inglés, la enseñanza del mismo es un claro ejemplo de alucinación colectiva en plan “I want to believe” (¿fué Mulder o Scully?)

    Contestar
    • Coentor

      Anem a vore: el 33% d’anglès ho donaran profes espanyols. I no conec encara a cap mestre d’anglès que no parle eixa llengua com si fora un immigrant mexicà als EUA.

      Vaja, que gràcies a Font de Mora anem a fer l’spanglish llengua curricular a nostre sistema educatiu.

      Contestar
  7. Coentor

    Voleu propostes constructives?

    Primer, el 33% d’anglès és una aberració per la senzilla raó de que el personal no te capacitats per a fer classes en anglès: Per si em llig cap mestre: TENIU UN NIVELL DE PUTO CUL, PARLEU COM ELS MEXICANS QUE VIUEN ALS ESTATS UNITS. SI MAI TINGUERA UN FILL L’ÚLTIM QUE VOLDRIA ÉS QUE APRENGUERA A PARLAR ANGLÈS AMB EL VOSTRE ACCENT. I òbviament, els alumnes tenen un nivell encara pitjor, que junt a altres factors fa que si als nanos ja els costara atendre en classe, ara ja directament ni atendran. Els xicotets es quedaran empanats, els majors directament faran el capullo “porque me aburro”.

    Soŀlució/oportunitat? Canal 9. Ja que no hi ha ni un puto duro: DEIXEM DE PASSAR PEĿLÍCULES DOBLADES AL CASTELLÀ I LES POSEM EN VOS. Dos pardals d’un tir: primer més programació en valencià (òbviament els subtítols, i a tenor de la llei de creació de RTTV, estarien en valencià), i a banda es penetra en un nínxol de mercat buit, per la qual cosa l’audiència de Canal 9 podria augmentar: la del cine en VO.

    A vore si ens entra en el camp que NI A FINLÀNDIA NI CAP PAÍS CAPDAVANTER FAN EN ANGLÈS CAP ALTRA CLASSE QUE NO SIGA LA LLENGUA ESTRANGERA. Parlen be eixos idiomes perquè consumeixen productes creats en eixa llengua. O siga, que a deixar-se de vore coses doblades, i més VOS.

    Contestar
    • Socarraet

      El tema de les VOS en Canal 9 s’ha de proposar a les Corts ja!, espere que Compromís i EU no perguen l’oportunitat de desenmascarar al PP.

      Contestar
  8. Coentor

    Voleu propostes concretes?

    Primer hem de pensar quin és l’objectiu (en referència a les llengües) de la política educativa. In my opinion, esta deuria ser la de donar una capacitació lingüística correcta als estudiants. En quines llengües? prioritàriament les oficials de la terra on es viu (çò és, valencià i castellà), d’ambdues independentment de la que es tinga com a “pròpia”.

    Perquè? pel simple fet que si es viu en un territori bilingüe on cadascú hauria de poder expressar-se lliurement en la llengua que preferisca, açò només podrà ocórrer… si te la certesa que l’interlocutor l’entén. Com que l’evidència empírica demostra que tots els valencianoparlants (fins i tot els de societats monolingües i poc poblades) ixen amb un nivell escrit i de vocabulari tan bo (o roín) que els dels xiquets de zones mono-lingues castellanes, resulta evident que l’objectiu primari seria FER QUE L’ALUMNAT CASTELLANOPARLANT TINGUERA MILLOR CAPACITAT PER LLEGIR, ESCRIURE I PARLAR VALENCIÀ. Noteu que parle de “saber parlar” i no de “parlar bonic i amb accent”, perquè si la gent no te el valencià com a llengua primera no se li pot demanar (a no ser que vulga treballar a RTVV) que tinga accent d’Alcoi, i si la gent és valencianoparlant no te perquè parlar castellà com si fóra de Valladolid.

    Segon objectiu? el correcta aprenentatge de la llengua secundària. Com es fa açò? primer, amb personal capacitat: professionals amb alt nivell (i ací sí, encara que hagen nascut a la Ribera) UN EXCEĿLENT ACCENT DE CAMBRIDGE. I com que ni els profes d’anglès el tenen, caldrà començar per ací i deixar-se de la “trampa” de donar mates en anglès. I la segona mesura seria fomentar la versió original i el subitulat. I això ja és cosa de RTVV.

    Que, senyors paellers, al contrari del que déieu a Twitter, potser resulta que bloquejar el consell de RTVV no és tan bona idea, i i cal deixar que Xambó treballe un poc.

    Contestar
    • lingüista

      Veig una xicoteta contradicció? M’explique, no hi ha problema que els castellanoparlants no tinguen una dicció perfecta en valencià, i el mateix s’aplica a l’inrevés. Ara be, pareix que quan es tracta de l’anglés, menys d’un accent d’Oxbridge no és desitjable. Potser m’estic perdent alguna cosa, però no entenc la diferència, si de ser capaç de comunicar-se es tracta.

      Contestar
      • domingo

        Totalmente de acuerdo. Lo que yo quiero es saber expresarme y hacerme entender con exactitud. Lo del acento es deseable pero secundario.

        Contestar
      • Coentor

        No és el mateix el que es demana a un professor que a un alumne.

        Jo pressupose (tal volta és massa) que un mestre valencià te bona dicció en ambdues llengües. Un alumne (excepte que, com he dit abans, vulga dedicar-se professionalment a açò) no te perquè tindre un perfecte accent.

        Però, anant a l’anglès, trobe que qualsevol cosa que no siga “fer les coses be” és fer el ridícul. I EN UN PROFESSIONAL un bon accent és com saber la gramàtica perfectament: essencial.

        Que després l’alumne parlarà anglès amb accent d’Oxford o de Tijuana. Però almenys el que haurà escoltat a les aules serà “el bo”.

        Contestar
        • lingüista

          doncs no puc estar d’acord, entre altres coses perque aconseguir un bon accent (que supose que vols dir allò més proper a l’accent d’un parlant natiu possible) és una fita prou dificil (sent molt optimista). possible, sí, però no solament amb un terç de les hores lectives. ara bé, que si el que volem es potenciar la fluidesa i la capacitat d’expressar-se de forma gramatical (entesa la gramaticalitat com una serie de normes i, tanmateix, com allò que els parlants natius d’anglés considerarien acceptable), em pareix molt bé, però això té poc que vore amb l’accent.
          sí que estic d’acord amb allò de posar les pelis en VOS; és una cosa que s’hauria d’haver fet ja fa dècades.

          Contestar
          • Coentor

            A vore… jo crec que hem de diferenciar entre ensenyant i aprenent.

            Jo dic que a l’ensenyant li hem d’exigir un nivell “near native” doncs considere que hi en dia no hi ha ni fluïdesa ni accent. Parle de mestres, no de xiquets.

            Després els nanos rebrien a classe les seues 3 horetes d’anglès (i si cal, doncs alguna assignatura més) amb l’objectiu de tindre fluïdesa i capacitat gramatical “near native”. Per açò demane jo uns professionals “amb accent d’Oxford”, per tal que el nano “tinga una bona matèria prima” en les seues classes.

            Els finesos no parlen anglès amb anglès de Leeds, el parlen “a la finesa”, però clar, entre que tenen una fluïdesa i correcció gramaticals altes, i que l’accent no és “el dels mexicans”… doncs com si foren natius, xè.

            vaja, que em sembla que volem filar massa prim: tens raó, allò important és fluïdesa i gramàtica… però en el cas espanyol, com a tercer (i moooolt secundari) objectiu podrien “plantejar-se” què fer de l’accent.

    • Senyor Garrofó

      A mi les teues propostes em semblen molt raonablesi mesurados. Vaja, que les puc signar de la primer a la penúltima línia. Perquè l’última, en canvi, no acabe de veure-la clara. De veres penses que Xambó al consell de RTVV podria fer (i faria) alguna cosa?

      Contestar
      • Coentor

        De veres pense que Xambó PODRIA fer alguna cosa?… sí.
        De veres pense que Xambó és la panacea, o la persona adequada per a açò concret?… no.

        El senyor Xambó pel simple fet de dir-se Rafa i tindre Xambó per cognom no és l’home indicat per a RES.

        Simplement, tinc entès que és un home vàlid. No se en què consisteix el seu treball en concret, però se que una part del mateix ha fet referència a RTTV. Vaja que te una cosa que (crec) no te cap dels altres representants dels partits: coneixement de la matèria. Desconec si els del PSOE tenen res a dir al respecte, però de l’últim representant d’EU crec que no cal dir res.

        En definitiva, que dic Xambó perquè sembla que Compromís és qui te la dicotomia de “boicotejar Canal 9” o “clavar un tio dins a vore què fem”. I entre eixir al diari dient que “no anem a renovar el consell de RTVV perquè Canal 9 manipula” (i optatiu, afegir que ells tenen dignitat) i coŀlocar dins a un tio que controla (algo) del tema i que PODRIA fer d’altaveu d¡un model alternatiu de televisió… vaja, no es demana des d’esta pàgina un model alternatiu de govern per part de l’esquerra? doncs eixa seria la única manera de tindre’n.

        Contestar
        • Coentor

          Aclarisc per si sembla que estic fent un off-topic: estic parlant del subtitulat a les peŀlis de canal 9 única i exclusivament. Xambó hauria de defensar açò com a estratègia combinada amb escola valenciana (amb algú a les Corts) defensant el model estrictament educatiu.

          Jo he viscut (un poquet, no arriba a un mes) a Finlàndia. I allà la tele pública fa la producció pròpia (noticiaris i sèries) en finés, doblen els dibuixos per a xiquets, i les sèries i peŀlícules estrangeres les passen en VOS.

          Si us fixeu, Canal 9 la producció pròpia la fa en valencià, dobla els dibuixets, i les sèries i peŀlis les posa en castellà. Seria canviar el xip de doblatge castellà a -> VOST en valencià.

          Contestar
  9. Pere

    Arròs a banda, no estic gens d’acord.

    Açò no és el camí cap a la línia única feta amb criteris pedagògics, és un atac frontal a un sector encara díscol i contestatari, i a més dibuixa amb coherència el model (anti)lingüístic de les autonomies peperes dedicades a ofrenar glòries a Espanya. Evidentment que l’aplicació es pot redreçar des d’una hipotètica majoria parlamentària, però fins el dia que això passe el primer pas és frenar aquesta bogeria de model proposat i treballar per millorar tant com siga possible el model LUEV.

    És a dir, no és una oportunitat, és una agressió. L’oportunitat de fer un model com cal es tindria igualment en cas d’eixa majoria proposada, no cal passar abans per la penitència de l’aplicació de les idees de Fuck de Mora.

    Contestar
  10. desempleado

    Cierto, la VOS es básica para que la cosa comience a despegar. En cambio, tu crítica (aunque en el fondo sea cierta) es un tanto injusta ya que el pseudoacento de muchos maestros tiene mucho que ver con la pseudoformación que recibieron en su momento. No sé ahora, espero (y deseo) que la cosa haya mejorado, pero cuando yo estudié la carrera la enseñanza práctica del idioma dejaba bastante que desear. Mucha teoría, mucha linguística… sin embargo, hablar, lo que se dice hablar, poco. Aquellos polvos trajeron estos lodos.

    Contestar
    • Coentor

      No se si es injusta. Dura lo es. Pero no pretende ser hiriente.

      Y soy consicente que aquellos lodos traen estos lodos. Pero seamos conscientes que estos maestros de hoy en dia (en general, seguro que hay profesionales concretos con un nivelazo de inglés) tienen acceso al mismo poco audiovisual que antes. Resultado? las nuevas generacions también salen de los institutos con “acento mejicano”.

      Yo ahora estoy acabando la carrera, pero aún recuerdo que en 1 de bachiller llegué yo al instituto y me encontré en mi libro de inglés… que el primer tema era el present simple y el continous.

      Lo que quiero decir que porque el señor Fontdemora se empeñe en utilizar conceptos banales como el de “plurilingüismo” y a meter horas de inglés, sin un modelo detrás (y no, estos no lo tienen) el nivel de inglés será igual de bajo.

      Contestar
  11. Arròs a banda Post author

    Pel que heu comentat alguns més amunt, jo també sé perquè fa això el PP. I d’això va l’article. El PP dispara canonades contra la gran línia defensiva que són les línies en valencià, i pensa en desmantellar la pública per afavorir la privada. Tot això crec que està prou clar.

    El que jo dic és que hem de vore en estes iniciatives una oportunitat. Una oportunitat POLÍTICA. Perquè mentre s’ajusta tot això el sistema educatiu serà molt inestable i un niu de conflictivitat. Tinc clar que educativament esta proposta és nefasta, com totes les que fan. Però és que no és una proposta educativa, és una proposta purament política, amb l’objectiu d’atemorir l’oposició i deixar-la tancada en el corralet de defensa de la llengua cara al gros de la població: uns parlen de la llengua i les bondats del valencià i altres d’un sistema educatiu trilingüe i suposadament igualitari. De veres que ningú veu on és la trampa?

    Contestar
    • Coentor

      La trampa, clarament, és la del concepte banal de “trilingüisme”. Que no expliquen què és ni què pretenen aconseguir (si ho digueren la gent s’espantaria o riuria) però sona de puta mare.

      Ara, el que cal -i açò “és faena” d’escola valenciana- és mostrar com es fa un vertader model d’èxit i bilingüe.

      Li sonen a vostés el finés-suec-anglès? són les tres llengües que un estudiant finés ix dominant de l’insitut (alguns, també n’aprenen més). I el suec i l’anglès no deixen de tindre estatuts de “segona i tercera llengua” i només que es donen en “llengua i literatura”.

      Contestar
  12. desempleado

    De todas formas, a font a.k.a. fuck de mora le ha faltado valor para ser totalmente consecuente con su delirante modelo. Lo ideal sería: 33% valenciano, 33% inglés, 33% chino. Con un par.

    Contestar
  13. enuig

    Respecte al comentari dels Maristes:
    supose que es tracta dels Maristes de València. En els de Dénia mai ha hagut problema amb la llengua, ni pense que hi haja ara.

    Els Maristes de Dénia mai han estat un col.legi el.litista, tot el contrari que els de València.
    Qui hi anava als Maristes de València en Dénia hauria anat a Paidos no als Maristes, aixó us ho pot confirmar qualsevol persona de Dénia.

    Contestar
  14. Pepico

    45-30-25, esa proporción estaría bastante bien. El problema estaría en las zonas castellanohablantes, donde se podría invertir los dos primeros porcentajes y priorizar el castellano, que tampoco vamos a pedir imposibles.

    Pero la (pen)última ocurrencia de Alejandro I el Inaugurador es sin duda la peor de las soluciones. Ya se vio en lo de la Educación para la Ciudadanía in english (que encima el muy inútil se equivocó traduciendo su nombre para hacer la gracia) que no hay medios para una enseñanza en inglés más allá de la propia asignatura en sí, tal vez con unos medios mejores que los que hay (que tampoco haría falta mucho, la verdad) sería posible un trilingüismo efectivo.

    Don Ale Alejandro se ve que echa de menos su profesión habitual y ha empezado con la autopsia del sistema educativo valenciano.

    Contestar
  15. Endo

    Arriesgándome a una lapidación virtual, voy a exponer por qué, por una vez, y sin que sirva de precedente, no me parece descabellada la propuesta de Font de Mora. Al menos en lo referente a los porcentajes de castellano y valenciano, ya que lo del inglés me parece un brindis al sol.

    Soy profesor de secundaria en la pública, y he dado clase tanto en una zona absolutamente castellanoparlante como en otra (casi) absolutamente valencianoparlante.

    ¿Sabéis cuántas clases en valenciano dan en Bachillerato muchos alumnos de zonas castellano-parlantes? Cero. Ni siquiera la asignatura de valenciano, ya que los alumnos que lo deseen pueden pedir la exención. SÍ, PUEDEN PEDIR LA EXENCIÓN. Los profesores de valenciano se encuentran, en ese caso, en “tierra de misión”, y más les vale puntuar alto porque si no se arriesgan a quedarse solos en clase. En esos casos, obligar a dar al menos el 33% de las clases en valenciano supone dar MUCHAS más clases en valenciano.

    Vamos ahora a otro punto concreto ya en la zona valencianoparlante, en un centro que exclusivamente tiene línea en valenciano. ¿Tienen problemas los alumnos para hablar en castellano? No a nivel oral, pero escribirlo es otro cantar. Y a pesar de lo que afirma Coentor (con quien coincido en mucho de lo que dice), el nivel de ortografía y vocabulario en castellano de muchos alumnos no es comparable al de los alumnos de zonas castellanoparlantes. Lo siento, pero es así.

    Y yo me pregunto: ¿no podría mejorarse esto? ¿Por qué sería tan horrible que los alumnos no eligieran, sino que tuvieran que aprender a expresarse correctamente en ambas lenguas? ¿De verdad pensáis que un chico que habla valenciano en su casa, con sus amigos y con el resto de la gente de su entorno se va a “corromper” o va a saber menos valenciano si le dan un tercio de las asignaturas en castellano? ¿Y no sería positivo que los todos chavales de Utiel, de Villena o de Enguera entendieran que también DEBEN conocer y ser capaces de expresarse adecuadamente en valenciano, aunque no sea la lengua que utilicen habitualmente?

    Soy castellanoparlante, así que el argumento ad hominem os lo he dejado a huevo. Sólo espero que nadie me conteste pasando directamente al argumento ad baculum.

    Contestar
    • Arròs a banda Post author

      Este és just el propòsit de l’article. Que deixem de parlar d’un ensenyament en valencià o en castellà per passar a fer-ho d’un millor o pitjor. Estic d’acord amb el que dius, i lo únic és que per garantir l’ensenyament del valencià s’hauria de començar en immersió total en la primera etapa i anar introduint progressivament el castellà i l’anglès: al final es tracta de garantir que tots els ciutadans tinguem els mateixos drets i oportunitats independentment de l’origen.

      Contestar
    • Coentor

      >>>Vamos ahora a otro punto concreto ya en la zona valencianoparlante, en un centro que exclusivamente tiene línea en valenciano. ¿Tienen problemas los alumnos para hablar en castellano? No a nivel oral, pero escribirlo es otro cantar. Y a pesar de lo que afirma Coentor (con quien coincido en mucho de lo que dice), el nivel de ortografía y vocabulario en castellano de muchos alumnos no es comparable al de los alumnos de zonas castellanoparlantes. Lo siento, pero es así.

      Yo he estudiado en centro con sólo línea en valenciano, 11 años, y reitero mi afirmación de que los chavales salimos con un nivel de castellano comparable con de los centros con línea castellana. No es que hable por mí o por la gente de mi clase, creo que puedo decir que de ahí no ha salido nadie con un nivel de castellano malo.

      Aquí la pregunta es: ¿Realmente crees que en Utiel, Villena o el típico cole pijo de Valencia se cumplirá el 33% de valenciano? Si en mi instituto, con línea (en Valencia capital), ya dábamos filosofia y la optativa en castellano, como para que la ley se cumpla en lugares dónde nunca habrán dado en valenciano ni las sociales.

      Contestar
      • Endo

        Bueno, es que se trataría de que la ley se cumpliera. A mí me parece mucho más escandaloso que, ahora mismo, sea posible que un chaval de Bachillerato, si vive en ciertas comarcas, pueda decidir que no da Lengua y Literatura Valenciana. Y que por eso no se proteste (tanto).

        En cuanto a lo que dices del nivel de castellano, si vives en Valencia capital es otra historia, porque ahí no te libras del castellano ni de coña. Y claro, también influye si en tu casa se lee o no. Pero en un pueblo totalmente valencianoparlante, con un nivel cultural más bien bajo, donde leer libros (en el que idioma que sea) que no sean los de texto es casi una excentricidad, el castellano lo conocen sólo por la televisión, no por los libros. Y te aseguro que en la ortografía se nota, y mucho. Por supuesto, aún peor es el caso inverso con la ortografía valenciana en zonas castellanoparlantes, pero es que eso ni se discute.

        Contestar
        • Coentor

          Estic quasi segur que tens raó en la segona part (i en la primera també).

          Però és que resulta que al final tenim un problema d’hàbits de lectura. I mentre el conseller d’educació parlant de no-se-que de llengües i la consellera d’economia NS/NC.

          A nivell d’educació hi han uns 7 ó 8 problemes, i per solucionar un problema cal fer una solució (és a dir, calen 7 ó 8 reformes per “solucionar el problema”, i sempre hi hauran efectes “no esperats”).

          El cas és que en este panorama el senyor Conseller es posa a proposar una mesura que no-se-sap què collons intenta solucionar, que pot crear nous problemes, i que te un cost d’oportunitat en tant que es gasten energies que podrien anar dirigides a reformes més productives.

          I al final resulta que amb coses més senzilles com fer complir les lleis actualment vigents i intentar fomentar alguns bons hàbits se’n solucionarien algunes.

          Contestar
          • Endo

            Yo es que parto de la base de que Font de Mora pretende y siempre ha pretendido cargarse la enseñanza pública, sin más. Ni siquiera pienso que pretenda solucionar nada, porque el maltrato sistemático al que ha sometido a la enseñanza pública demuestra lo contrario y no puede explicarse apelando a la mera incompetencia. Por eso estoy sorprendido de que esta última medida me parezca razonable. No sé, quizá sean sólo ganas de chinchar a ciertos sectores a los que, como era previsible, esta medida sienta como un tiro. O, como sugería Arròs a Banda, puede que sólo sean ganas de demostrar quién sigue mandando aquí. Llámame paranoico, pero incluso en medidas como esta, que no veo mal, me cuesta creer que las intenciones de este personaje sean buenas.

        • Senyor Garrofó

          No sé. Yo estoy de acuerdo con tu planteamiento. Lo que hay que garantizar es que toda la población sea lo más competente posible, tanto a nivel oral como escrito.

          Pero esa idea de que los valencianohablantes (o catalanohablantes) de zonas no castellanas, si no hablan castellano en su casa y vienen de un entono sociocultural bajo, acaban saliendo del cole haciendo faltas y hablando con un acento horrible… me parece peculiar. ¿Si cogemos esos mismos extractos sociales de Extremadura, sin contaminación con otra lengua, salen sabiendo escribir castellano sin faltas? ¿Tienen una buena expresión oral? Pues eso. Que me da la sensación que aquí todo el mundo se hace trampas en el solitario para confortar sus prejuicios o sus convicciones.

          Yo no tengo ninguna duda de que nadie de mi entorno dejaría de saber castellano a la perfección por estar en un marco de inmersión lingüística en valenciano. En cambio, no pasaría lo mismo al revés.

          Ignoro si la ecuación se invierte de alguna manera en otros entornos socioeconómicos y culturales. Pero alguien me tendría que dar razones para que eso funcione así, más allá de que me lo afirmen, de una manera no lineal y homologable a lo que pueda ocurrir en Madrid en esos mismos espacios, por el hecho de meter en la ecuación a otra lengua.

          No sé si me explico.

          Contestar
          • Endo

            A ver si me explico mejor: lo que quiero decir es que para escribir bien en cualquier idioma hay que leer. Porque las H, las B y las V no se distinguen hablando. A eso le añadimos que muchos chavales no leen nunca, salvo los libros de texto. Y si estos están en una sola lengua (me vale cualquiera de las dos), de las diferencias ortográficas con la otra no tienen ni idea.

            Que sí, que la gente cada vez escribe peor también en Madrid y en todas partes. Y aquí no somos más tontos. Pero donde hay dos lenguas diferentes, pero lo suficientemente parecidas, el problema se agrava porque es mucho más fácil confundirse.

            En cualquier caso, lo principal es que no entiendo que el hecho de que todos los alumnos se habitúen a recibir información oral y escrita en ambas lenguas sea perjudicial para nadie, ni suponga ninguna afrenta para ningún valenciano, sea cual sea su lengua materna. Y que esa posibilidad me parece más natural que la separación de líneas. Aparte de que, si la comparamos con la actual normativa, fomenta más el valenciano en algunas comarcas indiferentes, cuando no abiertamente hostiles, a este.

          • Senyor Garrofó

            Endo, estamos de acuerdo. Por eso creo que habría que exigir algo que permitiera todo:
            – competencia inmaculada en valenciano y en castellano para todos, castellanohablantes y valencianohablantes;
            – la mejora capacitación posible en inglés;
            – eliminar la lógica de gehtto del modelo de “línea en valenciano”.

            Ahora la cuestión es definir eso cómo se hace. A mí me parece, sinceramente, que la manera de hacerlo mejor no es con un reparto equitativo de valenciano, castellano e inglés porque:
            – lo del inglés todos sabemos que carece de sentido;
            – tú mismo apelas a la importancia de los inputs exteriores y de lo mucho o poco que se lea en el idioma para poder controlarlo, y es evidente que la presencia del castellano, hegemónica en los medios de comunicación, hace que lo normal sea que la competencia lingüsítica se adquiera en esa lengua con más facilidad.

            Asumidas esas premisas, ¿qué es lo adecuado? ¿50% valenciano, 35% castellano y 15% inglés, para las marías y poco más? ¿65-25-10? Ni idea. Creo que habría que establecer modelos experimentales, evaluar los resultados de los programas e inmersión y actuar con datos mínimamente solventes. Pero lo qe sí tengo claro es que, estando a favor de la línea única, ese reparto a tercios me parece obvio que busca lo que busca y no la capacitación de los alumnos.

  16. Coca de tomata

    Bé, m’encanta la solució que proposes o proposen els lingüistes i pedagogs. Una altra opció seria mantenir les línies en castellà i valencià i col·locar-li a les dos un 33% d’anglés (ja que va de terços la cosa), because I worth it. Només voldria recordar que a l’interior del País Valencià això del valencià no saben ni què és (permeteu-me la llicència de generalitzar) per la qual cosa, la solució que proposes, es trobaria de cara amb una forta oposició, per molt que ens agrade. No?

    Contestar
  17. Mireya

    Jo estic amb coentor, no tenim professorat amb domini de l´anglés per fer ensenyament en anglés; és una aberració que no es fa en cap país europeu, i en la majoria es parla l´anglés molt millor. Només calen més mitjans en els departaments d´anglés i profes natius que vinguen com lectors a reciclar els profes locals i introduïr als alumnes en un anglés ben parlat. Cal llegir l´ordre del pla pilot d´educació plurilingüe: no hi diners ni res per implementar el la, no es traça cap itinerari, no es tenen en compte el alumnes immigrants (tampoc s´els te en compte per a res de res), i no es te en compte que els profes no dominen l´anglés, i encara menys el parlen amb una dicció mitjanament digna… I jo ho dic amb dolor perquè he viscut a UK uns anys, sóc profe i podria fer les classes en anglés, pero no ho faré perquè pense que és un timo, i a més, com ningú no vol impartir en valencià al meu centre, impartisc jo i altres pocs en la nostra llengua… No ens deixem enganyar per l´Alejandro, vol acabar amb l´escola pública!

    Contestar
  18. Mireya

    “because I worth it”, perdó, excuses, això no vol dir res… no tenim nivell d´anglés per ensenyar (i establir unes mínimes relacions personals amb els alumnes) en anglés. L´expressió correcta anglesa és “because it´s worth it” (perquè val la pena)

    Deixem els profes d´angles que ensenyen l´anglés, ensenyem bé les llengües oficials, implementem l´ensenyament de la llengüa extranjera, i si de cas, muntem batxillerats internacionals amb els alumnes que són capaços de dur a terme amb èxit una formació plurilingüe, i atenguem el immigrants per que parlen castellà i VALENCIÀ

    Contestar
  19. Coca de tomata

    Bé, jo parlava de l’eslògan de l’Oreal. Acabe de vore que és because I’m worth it i no “I” a seques. Mira, una cosa més que he aprés today. :)

    Contestar
  20. Un del BLOC que sempre dina paella

    Font de Mora no ha descobert Catarroja; simplement li ha preguntat “escolta, i tu com feres per a carregar-te a tota aquesta colla de rojoseparatistas i que estudien en la llengua de Dios?” al seu col·lega “ghalhegho” i avant. Fins i tot l’ha convidat a una paella -supose que l’altre a uns polvos à feira i avant- i se l’ha portat ací a presentar-ho. Mireu com estan les coses per allà en eixa terra de salvatges i veureu l'”oportunitat” que suposa un anunci com aquest. Ja no són només les intencions de l’inqualificable Font de Mora, és que el model és un “enganyabobos” per a poder colar-la com toca. De manual.
    A propòsit, model alternatiu? Aquest: http://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/1316/un-model-plurilingue-intercultural-de-consens-i-centrat-en-els-objectius

    Salut!

    Contestar
  21. Socarraet

    Hui el 33% d’anglés ja anar per l’aire, així que el castellà ocuparà el seu lloc a la majoria de escoles.

    El debat l’esquerra l’ha de plantejar clarament com s’esta fent a esta beneïda pàgina. El que volem és que els xiquets isquen el més preparats possibles i sent competents en les dos llengues oficials i amb un bon nivell d’estudis obviament.

    Contestar
    • Coentor

      … I per a dominar les dos llengües, davant l’evidència la major presència del castellà a la tele, llibres, còmics, revistes i en definitiva, mitjans de comunicació, cal reforçar la presència del valencià a les aules.

      Contestar
  22. Senyor Garrofó

    A veure si m’aclarisc…

    Estem ací, entre tots, gent de son pare i de sa mare, castellanoparlants i valencianoparlants, pro-Font de Mora i anti-Font de Mora… generant un consens de mínims (però d’uns mínims importants) com si res, com si la cosa fóra senzilleta, i va i resulta que encara algú eixirà a dir que l’esquerra no pot plantejar la batalla de la comunicació en aquest tema, que la té perduda.

    Menys posicions maximalistes rituals i a treballar!

    Contestar
    • Gamba & Bleda

      Després de tirar-me una llarga estona llegint els comentaris tinc un “cacao mental” bastant sufocant. L’article m’ha semblat basnt encertat en el sentit que de vegades tendima ser Madrid i Barça en aquell partit del Bernabeu on cap equip jugava el partit i es dedicava a mantenir posicions. “Fontdemora es vol carregar el valencià i Escola Valenciana vol flanquejar el PEV”. Aquestes dues linies no s’han mogut des del 81? Em sembla que els debats han de ser més rics, i ho dic per les dues parts.
      D’una banda, és cert que hi ha territoris on l’ensnyament en valencià és demandat i molt, fins i tot hi ha alumnes que es queden en la plaça als morros; però també és cert que a “Las Vegas” el valencià està estigmatitzat, a pesar que les línies (i amb elles la defensa que els fa Escola Valenciana) fa 30 anys que existeixen. Per tant, jo crec que el model lingüístic fragmentat fracasa actual fracasa en molts aspectes…D’altra banda, pel que fa a la llengua estrangera, estem a la cua d’Europa. D’una banda, l’anglés està entre idolatrat en considerar-lo necessari de cara el futur dels nostres fills, i de l’altra estigmatitzat per part dels contraris a FontdeMora que el veuen una amenaça…. però des de quan “saber si que ocupa lloc?”
      Jo considere que hem de renovar el model. assegrar la competència en valencià i en castellà a tots els raconets del Pís Valencià (a la fi, així ens ho marca l’estatut). Considere que no s’ha de tenir por a l’anglés, perquè és una llengua que ens obri portes, com tantes altres que ens poguerem enseyar, però aquesta hui per hui la més internacional (vivim en un món globaal!). Per a aquells que reneguen dels mestre d’anglés els diré, que molts d’ells no han estudiat anglés a l’escola (molts éren de francés) i van fer l’esforç (sense recompensa, llevant-s’ho del temps personal, i amb costos econòmics) de habilitar-se a anglés per tal que almenys ara gent com jo ja haja pogut cursar anglés a l’eduacció obligatoria. La introducció d’abglés la mestres també és, i no pot ser d’altra maenra gradual, quan ensenyen els que ja van cursar durant tota la seua educació anglés, tindran un major nivell que els anteriors i així el nivell creixerà exponencialent. Es que som la generació “del botonet” volem els canvis JA, PERFECTES I SENSE ESFORÇOS.
      El model que Fontdemora ha posat sobre la teuala deixa molt que desitjar, esmenem-lo, argumentem-ne millores, “desquarticem-lo”, donem-li la volta, regirem-lo… Calfem-nos el cap, juguem el partit, al final el “bon futbol” sol imposar-se a la llarga.

      Contestar
      • Coentor

        >>>D’una banda, l’anglés està entre idolatrat en considerar-lo necessari de cara el futur dels nostres fills, i de l’altra estigmatitzat per part dels contraris a FontdeMora que el veuen una amenaça…

        Jo crec que parteixes d’un error de base, i que agafes com a premisa una de les coses que el PP vol que crega la societat valenciana: Escola Valenciaan (i la progressia, en general) està en contra de l’anglès en les escoles. Res més lluny de la realitat. De fet, van ser els d’EV els primers en posar sobre la taula el debat d’un model plurilingüe que incloguera l’anglès.

        Del que Escola Valenciana està és en contra de que Conselleria parle de “l’anglés” en abstracte, i fent propostes surrealistes. Perquè l’anglès s’ha d’introduir gradualment, i amb un projecte coherent a les capacitats dels mestres i dels alumnes.

        I sobre l’esforç que han fet els mestres amb l’anglès… què vols que et diga. Òbviament, tot el que tu dius és cert, esta generació de mestres d’anglès és millor que l’anterior i la següent (que coincidiria amb la meua i ara s’incorpora al mercat laboral) és molt millor que l’anterior. Però és que (i ja que Finlàndia és el model educatiu, agafem-lo d’exemple en tot) als anys 50 eixe era un país de camperols, on la major indústria del país era la venda de fusta i la realització de pasta de paper, i que eixia d’una segona guerra mundial amb un destacable impacte. Per fer-nos una idea: Un país mediocre d’Europa. O siga, que siguem també un poquet més exigents amb nosaltres, que si els altres funcionen be també han hagut d’esforçar-se, i d’exigir-se més.

        No se com funciona la cosa en educació, però se que les AAPP paguen als funcionaris una sèrie de cursos que no serveixen de molt, excepte mantenir ocupats a qui els realitzen. Normalment els fan les diputacions. Perquè a ningú no se li ha ocorregut pagar cursos en condicions als mestres d’anglès? Escolta, que em sembla molt be que a l’escola donares francès, però que si treballes ensenyant anglès, et vaig a exigir el màxim, és que si et claves a mestre d’anglès ja saps que passa…

        Contestar
        • Gamba & Bleda

          A veure tal vegada he simplificat dient que EV està en contra de l’anglés, tal vegada no directament Escola Valenciana, però si molts dels seus seguidors que, en sentir la paraula anglés l’identifiquen directament amb Fontdemora, i t’ho dic perquè ho he vist amb els meus propis ulls, res d’invencions… et donaria exemples, però mullar-me tant (permet’-m’ho)…
          D’altra banda, també he simplificat en l’esforç dels mestres d’anglés, perquè el llenguatge té eixes coses, sovint generalitza…conec a molts mestres dels primers habilitats que es pagaven cursos a les EOI, es tragueren les opos d’habilitació, s’endinsaren en programes innovadors, han fet treballs propis…els conec. No han tingut cap recompensa (més que la personal) i la crítica de molts pares que volen una educació a la carta amb certificat d’Oxford, les crítiques d’acadèmies d’idiomes que, clar, busquen negoci, i això sense el suport de molts companys que, com he dit, fan ràpida la identificació projecte d’anglés (fora de les directius de Conselleria!) – Fontdemora….
          Tots ens hem de mirar el melic… ells fallen, però molts de nosaltres també.

          Contestar
          • Coentor

            És que eixe és el problema. Que tindre un professor amb un “anglès decent” depenga de l’esforç més o menys desinteressat del mestre de torn.

            Perquè si REALMENT el senyor Font de Mora pretenguera millorar el nivell d’anglès del professorat, es farien cursos per anar millorant les competències dels professors.

            Fer un decret que diga “33% anglès” no serveix de res si no hi ha un esforç, una dotació pressupostària, per fer que eixes hores “servisquen d’alguna cosa”.

          • Gamba & Bleda

            Coentor, no sé pq no em deixa contestar-te baix del teu comentari. En això hem estat d’acord des del principi: el que proposa Font de Mora no té ni cap ni peus. Però cal repensar el model, perquè l’actual tampoc funciona tant bé: hi ha llocs on el valencià és totalment voluntari i l’anglés està pel terra. Una línia única igualaria els drets de tots els alumnes, però s’ha de fer amb trellat.

  23. entao

    Si, teniu raó en tot (sobretot els comentaris), però què tardaran en reactivar el discurs anticatalanista contra Compromís? Quan he llegit a Barberà dir que si no queréis escolta, no nos hacemos responsables, em semblava escoltar un eco què deia” ja veréis los del GAV qué contentos se van a poner….”

    I ara què han vist les reaccions estaran refregant-se les mans contents. ¡Ya los tenemos! Almenys és signe de què els tenen una poca de por, però vamos, pensar què l’oposició es pot reestructurar al País Valencià per guanyar amb la llengua com a bandera… Vamos, que no lo veo. “Los madrileños y valencianos se sienten los más españoles”, no vau llegir l’altre dia el titular?

    Inteligentment han deixat la bandera de costat i lis costa dir País Valencià a Buenafuente i més llocs. Hi ho veig acertat. La llengua, ni de coña se olvida. Clar que sí.Em sembla coherent.

    Ara bè, d’ahí a dir “És una oportunitat que té l’esquerra per trencar el bloqueig a què s’ha vist sotmesa per les seues pròpies pors i dinàmiques durant molts anys, acostant el seu discurs a nous sectors de la població, imprescindibles per construir una nova majoria i ser capaçis de realitzar canvis”

    Nous sectors de la població? Qui son? Els quatre joves de les línies de valencià? Són actius mobilitzadors, però res més. Estamos locos o qué??

    El que vull dir és que la llengua no pot acabar amb el PP i si amb l’oposició.Que siga bandera educativa. I prou. Un entrenador que vol la Champions ha d’anar més enllà.

    Si una cosa han fet bé els de Compromís, ha sigut la seua pedagogia valencianista que cau un poc en el populisme. Pos sí. Veure a amics castellanoparlants i apolítics explicant a un altre: “no son catalanistas, son valencianistas, defienden lo nuestro” em deixà… Vamos. Això si que es saber-se explicar.

    Però vamos. A llarg termini, qui sap, la societat canvia i es fa valencianista de veritat per intervenció divina. Però ara la vasta majoria de dreta i d’esquerres és espanyolista. Molt espanyolista.

    És potser simplificant, però per a mi Compromís té l’estratègia Yoigo.

    – Muchos colorines (Polifonia de veus, com diu Morera, un poco de todo, verds, nacionalistes, esquerra… I que ningú canvie de color)

    – Claro y directo. (Discursos parlamentario. Com yoigo, que amb quatre frases t’explica tot)

    – Divertits. (La Mònica és una cachonda, hasta sale en Buenafuente! Mira el show de la camiseta. I su web? Si parece un capítulo de Cuéntame)

    – Y más baratos. (T’ho donen tot fet. És més fàcil. No hi ha que llegir-los als periòdics, els busques al google o al Youtube, un click de me gustas en Facebook… I sense discursos complicats que et coste temps comprendre)

    Però com Yoigo tenen un “target” molt limitat. A veure com es fan seriosos, d’un sol color (esquerra valencianista) i cars (pensar de veres què hi ha que fer i arriscar amb debats complicats) sense perdre als adeptes incondicionals que són una base imprescindibles.

    La llengua com a línea d’atac unitària? Ni locos! La defendran però es dirigeixen cap altres sectors ara. En concret i ara més que mai, han d’anar a pels castellanoparlants.

    P.D.: Uy, perdó. M’acabe d’adonar que l’article era sobre l’oposició. I m’ha tornat a pasar. Soles he parlat de Compromís com a oposició. Quin deliri!!

    Contestar
    • Arròs a banda Post author

      Ara bè, d’ahí a dir “És una oportunitat que té l’esquerra per trencar el bloqueig a què s’ha vist sotmesa per les seues pròpies pors i dinàmiques durant molts anys, acostant el seu discurs a nous sectors de la població, imprescindibles per construir una nova majoria i ser capaçis de realitzar canvis”

      No has entès res del text em pareix. La oportunitat és la linia única, el fet que ara un programa multilingüe amb recursos (sou conscients que el PIP no disposava de cap programa d’assessorament i suport?) ha d’arribar al total de la població inclosos els immigrants que han enviat sempre els fills al PIP, i els retalls van a fer que la massificació arribe a sectors que n’estaven exclosos pel tema de les línies. Eixa és la oportunitat, fer un discurs educatiu per a TOTA la població en base a criteris de qualitat i pedagògics i no limitar-se al sector social que té inquietud pel valencià amb eixe únic tema com a bandera, que no arribaria ni tan sols al 25%.

      Eixa és la gran oportunitat, i fer mobilitzacions a favor de les línies i del valencià, sense més, és- al meu parer- entrar de bo al corral on el PP ens vol clavar, i estar defensant- cara a la majoria de la gent- la segregació i els privilegis mentre que el PP agafa la bandera de l’ensenyament universal i el multilingüisme. És un autèntic suïcidi. Hauriem d’estar parlant d’inversió, de mitjans, de renovació pedagògica i de quin percentatge ha de correspondre al valencià en el nou programa, i per contra correm alegres a l’escorxador.

      Ara vorem…

      Contestar
  24. Carlesb

    Han publicat hui un article interessant a EL PAÍS sobre la llei de Font de Mora:

    Las trampas del “plurilingüismo”

    El decreto regula solo el bilingüismo, devalúa el valenciano en las materias asignadas, fija el inglés de la LOE y contiene incoherencias jurídicas

    Contestar

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Esta página está alojada en La Página Definitiva. Sus contenidos pertenecen a sus autores, que escriben con seudónimo para evitar ser represaliados por sus opiniones.

Contribución anónima

Esto lo hacemos gratis y es mérito, entre otros, de personas anónimas. Aun así cuesta tiempo y dinero. Si te gusta lo que hacemos y quieres colaborar, páganos unas cervezas.

Artículos en tu correo

Te enviamos los nuevos artículos a tu correo electrónico: