|
||||
 |
||||
MANIFEST DE PROFESSORS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA SOBRE LES REACCIONS DE LES AUTORITATS ACADÈMIQUES A LA PROTESTA CONTRA LA REFORMA EUROPEA
Els sotasignats, professores i professors de la Universitat de València, davant dels últims esdeveniments ocorreguts al sí de la nostra comunitat –i amb independència de l’opinió que cadascú tinga davant el procés de reforma –Bolonya- i el tancament dels estudiants- manifestem el següent:
1. Considerem que una part essencial de la tradició de la Universitat és la consolidació d’espais de llibertat, de contrast d’opinions, de debat, de reflexió i d’ acció.
2. Considerem que una conseqüència lògica de les anteriors afirmacions és propiciar la solució dels conflictes al si de la comunitat acadèmica, sense intervencions exògenes. Sabem que sovint els conflictes i protestes col•lectives es plantegen al marge dels òrgans i procediments de representació institucionals. La flexibilitat, la ductilitat i la prudència universitària, si és oberta, reclama sempre una resposta de diàleg, de raonament, de negociació. De construcció civilitzada del conflicte.
3. Considerem que, davant del conflicte, tota resposta coactiva de les autoritats acadèmiques ha de ser l’excepció: quan les greus alteracions vulneren els valors o interessos col•lectius jurídicament protegits. En aquest supòsit també hi ha una gradació de respostes; la Universitat està dotada de mecanismes propis per resoldre aquelles suposades actituds que poguessin trencar el normal desenvolupament de la vida acadèmica.
4. Considerem que el moviment estudiantil de protesta front al procés de Bolonya s’ ha desenvolupat sempre de forma pacífica i responsable. La llarga durada del mateix, prop de mes i mig de tancament als edificis universitaris, no pot estar exempta de tensions i friccions puntuals (jornada de mobilització,…). Però, mai han sobrepassat els paràmetres de respecte i consideració a les persones, els bens i institucions de la nostra Universitat.
5. Considerem que en les dues últimes setmanes, després de la manifestació que va aplegar milers d’estudiants i que va transcórrer sense cap incident, des de determinades instàncies acadèmiques, s’ha procedit a una creixent campanya de desqualificació del moviment estudiantil de protesta adreçada a desacreditar-los de cara a l’opinió pública, magnificant, per exemple, el desordre i brutícia dels espais d’ocupació, qualificant la protesta de moviment molt minoritari que no respon al sentiment majoritari de l’estudiantat ni és recolzat pel mateix; i fins i tot titllant-lo d’antidemocràtic per situar-se fora dels òrgans institucionals de representació; i violent per vulnerar el normal desenvolupament de la vida acadèmica. A la fi, s’ha produït la criminalització del moviment. A la premsa, farcida de comunicats, l’estudiantat implicat ha segut acusat de segrest de persones, coaccions i desordre públic de manera unilateral.
6. Considerem, per altra banda, que els esdeveniments de la jornada d’eleccions deixen algunes qüestions sense resoldre respecte a les actuacions d’alguna autoritat acadèmica als espais d’’ocupació del Campus de Tarongers. Tot i indica que l’acord de facilitar les votacions (retirant-se l’estudiantat dels espais de pas a la sala de les votacions) fou instrumentat tot elevant els nivells de tensió. Ens preguntem qui i per què va decidir la intervenció de la policia, justament eixe dia a mitjan matí, demanant la identificació de l’estudiantat? Després d’una jornada sense més incidents i acabades les votacions, amb els acampats fora de l’edifici, qui i per què va prendre la decisió de tancar totes les portes de l’edifici impedint-ne l’accés? Qui i per què va cridar la policia com si es tractara d’un gran desordre?
7. Considerem que la Universitat té un compromís científic amb la transparència de la informació que transmet i no pot comportar-se com alguns mitjans de comunicació coneguts per tots, tot i ser públics. La pàgina web de la Universitat de València i el Nou Dise, periòdic de la Universitat, han d’estar al servei de la informació de i per al conjunt de la comunitat universitària i no han de ser usats com un instrument de propaganda de l’equip rectoral contra les mobilitzacions dels estudiants. Per què no s’ha publicat el manifest de l’Assemblea d’Estudiants del Campus de Tarongers que desmentia els greus fets dels quals se’ls acusava?
Per tot això, entenem que fins ara mateix no trobem cap motiu per continuar amb una estratègia de descrèdit, assetjament i repressió d’una part en conflicte, desviant el focus d’atenció del debat d’idees i propostes. Així mateix, condemnem rotundament els intents de judicialitzar i criminalitzar el moviment de protesta i reclamem l’immediata retirada de les denúncies que les autoritats acadèmiques (degà dret, rectorat) han posat contra els estudiants.
El Manifest està penjat en Internet, on qualsevol professor de la Universitat de València pot adherir-s’hi per tal de demanar un canvi en la resposta que els nostres representants estan donant als tancaments pacífics dels estudiants.
No se trata de hacer leer | RSS 2.0 | Atom | Gestionado con WordPress | Generado en 0,777 segundos
En La Red desde septiembre de 2006
Nadie ha comentado nada en Manifest
Nadie ha dicho nada aún.
Comentarios cerrados para esta entrada.