La Paella RusaTota empastrà

RTVV

12 hores

Al voltant de les 8 del matí de divendres estava agenollat al terra plorant de riure a les instal·lacions de Ràdio 9 en el que semblaven els minuts previs al punt i final de les emissions a RTVV. Ploràvem de riure veient com un antenista de Gata de Gorgos a qui havien dut per desconnectar Canal 9 se’ls rebotava i deia que no, que ell era partidari de la continuïtat d’RTVV i se n’anava a casa.

Imagen de previsualización de YouTube

Alberto Fabra ha sigut capaç de fer-nos riure fins i tot en el moment en què acabava amb la nostra empresa i amb la radiotelevisió de tots. Llàgrimes de riure que es convertien en plors amb moments com el de l’entrada de Beatriz Garrote a les instal·lacions de Burjassot o en veure la imatge de Vicent Mifsud en el fotograma on es va quedar definitivament congelada la imatge de Canal 9 hores després.

RTVVfin

Des que es posà en marxa el procés de liquidació fa dos anys amb aquell ERO il·legal he vist incomptables mostres d’incompetència, però reconec que mai pensava que, amb 3 setmanes que han tingut per planificar el tancament, anaven a convertir-lo en una tragicomèdia retransmesa en viu durant 12 hores. En el moment en què anà a negre, Canal 9 era líder d’audiència amb un 30,9 per cent del share i durant la matinada hi hagué pics de fins al 40 per cent . Han sigut capaços d’embolicar-se fins el punt d’aconseguir un programa especial de 12 hores massivament seguit en què es destapaven les seues vergonyes i la seu incapacitat.

S’han vist moltes imatges i s’han escoltat molts relats del que va passar a Burjassot. Deixeu-me que en el meu cas em centre en les vivències que experimentàrem amb la germana pobra i menuda: Ràdio 9, on vaig tornar per última vegada un any després de la meua eixida. Minuts abans de la mitjanit, La Taula Esportiva emmudia i immediatament em vaig traslladar cap allà. A les portes estava únicament el cap del departament tècnic de la ràdio a qui negaven l’entrada. Dos agents de la Policia Autonòmica acudien en eixos moments i la resta de companys començaven a aplegar en assabentar-se’n de la situació. Els agents deien que seguien ordres “de sus superiores” però no acabaven d’explicar-me qui els enviava i amb quin pretext legal. Cap treballador havia rebut cap notificació encara. Havien iniciat el procés d’apagat d’RTVV tallant abruptament el programa de màxima audiència a Ràdio 9 i justament en una nit en què el València C.F havia jugat partit europeu. L’espurna s’havia pres i el calvari de Fabra començava.

Alguns dels treballadors que esperaven a la porta estaven a punt de començar el seu torn sense que ningú els haguera comunicat que ja no havien d’anar a treballar a una emissora que ja no estava emetent. El mateix passava a la tele i de nou la improvisació feia que passades les 3 de la matinada, més de 3 hores després de tallar les emissions de Ràdio 9 i tancar les portes, els treballadors reberen un e-mail que només podien consultar en els ordinadors de les instal·lacions on no els deixaven entrar. L’empresa que no té diners per pagar els salaris del personal que havia de readmetre envia de “permís retribuït” a tota la plantilla al temps que els impedeix fer la seua feina.

Cada vegada més gent es reunia a les portes de Ràdio 9 i al voltant de les 4 de la matinada mitja dotzena d’agents ocupaven el hall. Alguns ho contemplàvem ja des de dins després d’haver entrat per la porta d’emergència i els agents i l’empresa de seguretat transigien deixant entrar els treballadors en grups de 3 perquè pogueren imprimir el e-mail que els comunicava la nova situació. L’emissió a Canal 9 continuava i a les 9 decidirem dotar de contingut Sí Ràdio –que es mantenia amb fil musical perquè a diferència de Ràdio 9 sols es podia tallar des del mateix edifici– i encetàvem la nostra pròpia emissió especial. En paral·lel, i com que els comptes de Twitter oficials havien sigut esborrats, posàvem en marxa un perfil alternatiu per donar major difusió al que estàvem fent. Algú el denuncià i Twitter ens el bloquejà hora i mitja després. Fins a eixe punt va aplegar l’afany del govern valencià de fer callar per tots els mitjans possibles el que estava passant. Tasca que, afortunadament, no va tindre cap èxit. Mentre tot açò passava, el Consell ens advertia via nota de premsa que podíem estar cometent un delicte i ens amenaçava fins i tot amb penes de presó. Governants amenaçant des del seu exili a Ibi amb dur a la presó a treballadors d’un mitjà de comunicació per fer la seua feina. Sí, València any 2013.

Des de la redacció d’informatius vèiem a Canal 9 com Paco Telefunken es convertia en un dels herois de la jornada. Ens aplegava la informació de com una jutgessa que parla en tercera persona d’ella mateixa, es defineix com a “chica 10” i es fan d’Anatomia de Grey ordenava el desallotjament immediat i autoritzava la Policia a l’ús de la força en cas de trobar resistència. Les dos cares de l’epitafi, l’home de Gata que anà a la tele mig enganyat i la jutgessa pija de Campo Olivar que en una mesura quasi d’excepció es presta gustosa a enviar la Policia a tancar un mitjà de comunicació.

El que visquérem en les dotze primeres hores del 29 de novembre és amb tota seguretat l’operació de relacions públiques més desastrosa de la història. No poques vegades des que anunciaren la fi d’RTVV comentàvem que “estos són tan inútils que no sabran ni com tancar una tele”. Per poc ens equivoquem. El que en 10 minuts s’haguera pogut fer de manera neta es va convertir en un lent martiri emès en directe. Poguérem veure treballadors passant fred a les portes mentre agents i personal extern entrava sense problemes. Diputats de l’oposició accedint per la finestra, policies entrant a la sala de Control Central i a una de les víctimes de la manipulació mes atroç protagonitzada per Canal 9 fugint de la Policia i la seguretat interna per poder ser entrevistada per primera vegada en 7 anys.

Imagen de previsualización de YouTube

L’escenari obert amb l’esperpèntic procés de tancament se’ns presenta amb un munt d’interrogants legals. Què feia la Policia ocupant unes instal·lacions mentre no hi havia cap ordre judicial? Per què dos agents intentaren accedir al Control Central i amb quin objectiu? Per què es negà l’accés a treballadors a qui ningú no havia comunicat res? Per què es tanquen les emissions (o siga, es cancel·la la producció) d’una empresa que encara no ha acomiadat a la plantilla? Els errors massius que cometeren amb l’ERO van fer que el TSJ el tombara en una contundent sentència; l’abrupte de tot aquest procés ens garanteix que estarà ple d’errors i no seria descartable que d’alguna o altra manera els donaren altre revés als tribunals.

La imatge que resumia a la perfecció el que havien sigut aquelles 12 hores –12 magnífiques hores, malgrat tot– era la del Vicepresident del Consell parlant sol a una roda de premsa pel plantó de tots els periodistes. José Ciscar donava la imatge d’un home alienat dirigint-se a una audiència inexistent. Pràcticament en això queda reduït ara mateix el govern d’Alberto Fabra: estan sols envoltats de res i sense quasi ningú que els escolte o els prenga seriosament ja.

Etiquetas , , , ,

Compartir

Artículos relacionados

13 thoughts on “12 hores

  1. Guerau

    Són tan inútils que ni tan sols són capaços de tancar una televisió sense donar lloc a tot un espectacle. Ens han regalat un altre episodi esperpèntic. La mort de Canal 9 retransmesa en directe, durant dotze hores d’agonia. Tot semblava una pel·lícula de Berlanga. La desgràcia és que açò no és ficció, sinó la trista realitat. Alberto Fabra, el liquidador de l’autonomia valenciana, continua incansable el seu treball, com si fos Terminator. “Sayonara, Canal 9”. Bancaixa, liquidada. La CAM, liquidada. El Banc de València, liquidat. RTVV, liquidada. Això sí, després que totes aquestes entitats foren saquejades pels brillants gestors nomenats pel PP. El pròxim en la llista deu ser el València CF, arruïnat, ja que l’avalador econòmic del qual és precisament el Govern de Fabra. Crec que no arribarem a les eleccions del 2015. La Generalitat mateixa ja haurà estat abans liquidada pels hòmens de negre del ministre Montoro. La Comunitat Valenciana ja és història.

    Contestar
  2. desempleado

    El artículo me ha encantado, sin embargo querría destacar el hecho de que algún adulto le ha dicho a la jueza que borrara su blog de internet. Tuve el “privilegio” de verlo y lo que allí había era indescriptible. Palabras como “banalidad”, “superficialidad” y muchas otras me vinieron a la cabeza. Que una persona de semejante catadura moral pueda tener el poder de cerrar una televisión pública (o de ejecutar un desahucio) es sintomático. Nos dirigimos de cabeza al abismo.

    Contestar
  3. Luis

    Cada vegada que llig nous detalls sobre el que va passar dins de RTVV, me done compte que valgueren la pena eixes hores pegat a la pantalla de la televisió i anar de matí a Burjassot a donar suport, tot i que jo, com més altres, desde fora tampoc tindriem massa que perdre (vull dir, no anem a perdre el nostre lloc de treball, és innegable la pèrdua que suposa RTVV des del punt de vista cultural, de la llengua i audiovisual)

    Contestar
  4. Francesc

    Crec que estem fent un gra massa amb el tema de la jutgessa… Si el tema és el fet que només certes persones amb un nivell socioeconòmic alt podem optar a segons quines places -per com estan dissenyades les oposicions i el cost inasumible per a la gent normal- la crítica és més que encertada. Però criticar que una xica de trenta anys -i el blog tenia tres anys d’anitguitat- és comporte com una xica de trenta anys… Catadura moral? De veres? De veres estem jutjant la catadura moral d’una xica de trenta anys per fotos de festa que tots tenim? Només eixa és la crítica que podem fer? A més, per twitter anaven dient que ella estava de vacances i ni tant sols va ser ella qui va executar l’ordre. Continuem parlant de catadura moral? Jo veig cert elitisme en eixes crítiques, certa superioritat intel·lectual des de posicions esquerranes.

    I sense saber res de lleis, com se que ací sí que en saben, el jutge podia fer alguna cosa diferent? Ho pregunte perquè no tinc ni idea sobre el seu marge de maniobra.

    Contestar
  5. Bajoca Farcida

    Bé, he inclós el tema de la jutgessa per intentar donar-li un toc còmic, atès que esta casa tracta de contar les coses destacant també l’humor. Entenc que no és ni de lluny l’element més important el paper que eixia d’eixe jutjat. Però no em direu que resulta absolutament còmic el que podia llegir-se a aquell bloc.

    Contestar
  6. desempleado

    Más que cómico (que lo es) creo que es tristemente indicativo del tipo de personas que mayoritariamente crea esta sociedad, insisto, éticamente enferma. Si, en cambio, la mayoría de la gente fuera como los que leemos (y escriben) en LPD otro gallo cantaría.

    Contestar
  7. galaico67

    Vaya por delante que no he podido leer el tema de la jueza, pero se supone que un poder lleva una responsabilidad…de la misma forma que carecer de él conlleva una autocensura (como, por ejmplo, que los autores de estos articulos escriban con seudonimos…).
    Así que si una jueza se comporta como una barbipija y cuelga las fotos de sus fiestuquis y tal, pues me da la certeza de que le falta un poco de trellat y me hace dudar de su capacidad. Como dicen que dijo Cesar, una persona no solo tiene que ser, sino, además, parecer. O como tambien se dice por ahí, hay que demostrar la virtud en público y mantener los vicios en privado.
    Ahora faltan comprobar dos circunstancias, antes de pasar página definitivamente: si fue ella realmente y si los fundamentos jurídicos son sólidos, razonables o solo una prestación de servicios, una “patada a seguir” para cerrar RTVV y pasarle la pelota – con RTVV cerrada , eso si- a otro tribunal.
    Ya podían hacer eso con Fabra el Viejo y Matas, entrullarlos mientras le pasan la pelota a otro tirbunal, pero esta claro que hay gente con clase y clases de gente…

    Contestar
  8. Teodoredo

    La actitud desde luego es impropia de una jueza, pero lo más probable es que obtuviera la plaza, uh… aprobando las oposiciones. Que sea barbipija no quiere decir que se la hayan regalado.

    Saludines

    Contestar
  9. galaico67

    Visto lo visto, cada vez pienso peor de los tribunales en las oposiciones…algo falla cuando un individuo con las capacidades de comprension y expresion de Marihuano llega a registrador o una personita como esta – y otras que todos conocemos.- aprueban dificilisimas oposiciones y consiguen una plaza al ladito de casa como si tal cosa…

    Contestar
  10. Pingback: Pablo Iglesias hace un Beatriz Talegón | Chapapote Discursivo

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Esta página está alojada en La Página Definitiva. Sus contenidos pertenecen a sus autores, que escriben con seudónimo para evitar ser represaliados por sus opiniones.

Contribución anónima

Esto lo hacemos gratis y es mérito, entre otros, de personas anónimas. Aun así cuesta tiempo y dinero. Si te gusta lo que hacemos y quieres colaborar, páganos unas cervezas.

Artículos en tu correo

Te enviamos los nuevos artículos a tu correo electrónico: