Eleccions Generalíssimes: sector Levante/Paellistan. Primera entrega.

Comence amb un titular que ja he anunciat per twitter: per a la gent de la Paella Russa Alfredo Rodríguez-Pérez Rub-al-qaba ha guanyat el debat que les xarxes socials han batejat com a Rubaljoy. El motiu és d’índole exclusivament patriòtica: ha estat l’únic en citar València en un debat on els candidats han intentat pujolejar citant simpàtics pobles de muntanya de Cadis- amb la notable excepció d’Ubrique! Tongo!- i aldees rurals de Pontevedra on Mariano Rajoy hi va instal·lar l’electricitat i el telèfon. Només per això, i ni que fora per mal i parlant d’hospitals de gestió privada- Rubalcaba sens dubte s’havia llegit l’informe sobre Sanitat Valensiana a càrrec del camarada Arrop i Tallaetes- ha guanyat de carrer entre els paellistanesos de bé, és a dir, nosaltres. Mig milió de vots més al sac per als carismàtics IRPF, Ximo Puig i Leire Pajín. De veres.

Més enllà d’això, s’ha posat en evidència la ja tradicional irrellevància dels temes valencians, ja no en el conjunt de l’Estat espanyol- se’n recordeu del “poder valenciano” de Zaplana?- sinó en l’actuació dels mateixos partits quan fan campanya al País Valencià. L’ombra de l’agenda estatal i els seus mitjans de comunicació pesa com una llosa; i quan la mateixa televisió pública sense audiència convida a les seues tertúlies a periodistes de Madrid amb sou astrònomic per parlar d’Amaiur de Danone i de Seguros Sortu veiem la tendència si cap més accentuada. L’agenda valenciana els importa mig pet.

Comencem pels que guanyen: degut en bona mesura a la instauració del governador civil Ciudadano Alberto [Fabra] com a president de la Generalitat i President del PPCV i a la ruïna del campsisme, el PP valencià ha estat totalment incapaç d’incloure cap de les seues prioritats en el programa estatal del PP. El transvasament de l’Ebre se l’ha endut el vàter empès per la força de Luisa Fernanda Rudi i Maria Dolores de Cospedal estirant fort de la cadena; i del model de finançament que tants anys s’havia estat parlant, ni paraula. Vist així, i que el candidat per València- Esteban González Pons- ja té prou faena amollant exabruptes i assegurant-se un lloc de ministre com per fer campanya a peu de carrer, no és cap sorpresa que els temes valencians hagen estat absents dels primers dies de campanya: veurem si Rajoy trenca aquesta tendència en l’acte central, que serà a la Plaça de Bous el dissabte 13. De moment, i com diu el País Comunidad Blavenciana, ni agua, ni financiación ni AVE a Castellón. L’únic càrrec del PPCV pròpiament dit amb cert protagonisme està sent l’incombustible Rafael Blasco, a qui han amollat per les comarques perquè parle del camp a l’espera que en la remodelació del Consell li toque alguna cosa. Estem segurs que el primer que farà és posar-nos la publicitat que ens deu. Gràcies de bestreta, Rafa.

Maaaaaaaarchando dos banners!

Pel que fa al PSPV-PSOE- que cal recordar que té menys followers a twitter que la Paella Russa, dada realment rellevant- tampoc no ha encetat una campanya molt més ambiciosa en terres valencianes. Els esforços estan concentrant-se a la província de València, sobretot en no perdre els escons que el CIS (prestigiosa institució que dona a PP i PSOE guanyadors a l’espanyolíssima vila d’Hernani amb un 50% dels vots cadascun) atorga ja a Compromís i EU en perjudici seu. El primer acte destacat va tenir lloc el passat dissabte a València, i el protagonisme, molt més que IRPF, Alarte o un esmorteït Rubalcaba, se’l va endur Felipe González, autèntic protagonista de la jornada. La tuitesfera socialista ha anat plena de lloes a Felipe- i a Alfonso Guerra pel seu mítin a Dos Hermanas- tot el cap de setmana. Algú dubta ja que tenen un problema de lideratge i de canvi generacional?

Les noves promeses del PSOE

L’autèntic interès està, però en els partits minoritaris: els PANE’s i PCE’s més el partit orwellià UPyD, partidari ara també del pacifisme augmentant la despesa militar. Toni Cantó, amb un pressupost certament limitat, està fent-se un nom dins la campanya electoral fent gala de la seua pròpia invisibilitat, tant en les enquestes oficials- no apareix al CIS- com dels debats televisius, que han quedat restringits- amb els condicionants que després veurem- als partits que compten amb representació parlamentària en terres valencianes. Es nota molt que UPyD ho té molt difícil- per no dir pràcticament impossible- per aconseguir representació fora de la Comunidad de Madrid; i València a través de la figura de Cantó sembla ser on hi tenen més paperetes.

Rubalcaba visita València i fa multiplicar-se els PANE’s i PCE’s… però que passarà amb UPyD?

Rosa Díez ha fet el primer acte de campanya fora de Madrid precisament a València segurament pensant en aquesta variable i donant suport a Cantó. Per la seua banda el candidat disposa d’un videoblog que actualitza amb certa regularitat, juga eficientment amb el seu paper com a persona de l’espectacle en contraposició a l’espectacle de la política, concedeix entrevistes que revesteixen cert interès i promou iniciatives com els falsos debats amb candidats del PSOE i el PP per donar-se conèixer.

Com a orador, Toni Cantó és notablement superior als altres quatre: el bagatge del món de l’espectacle es nota. En estos vídeos de l’acte a l’hotel Ayre Astoria podeu comprovar-ho; defensa els serveis públics i cataloga als altres quatre partits com a establishment. Espai amb ell: hi ha cert vot liberal, de dreta i d’ultradreta prou descontent amb el Partit Popular com per donar-li una oportunitat.

Per la seua banda, Esquerra Unida no sorprèn: com ja vam avançar en l’anàlisi anterior sembla que la prioritat és recuperar l’escó per Alacant que en la seua època fou de Manolo Alcaraz. Allà s’ha desplaçat l’agropoeta manxec Cayo Lara a alegrar la concurrència amb els seus versos aquest cap de setmana. El gran problema d’EU- com de la Izquierda Unida estatal- és la fidelitat ultramontana al programa, programa, programa i a la marca per damunt de qualsevol altra consideració. Si hom fa un ull a les notícies sobre Esquerra Unida d’una setmana qualsevol- i més encara d’esta- és impossible trobar una notícia o tema de campanya que els hi dure més d’un dia. O no tenen assessors de comunicació o estos van faltar a classe el dia que explicaven l’agenda setting. Hi ha de tot en els temes, que si el Cabanyal, la Memòria Històrica, Ràdio 9, el Banc de València… només la Banca Pública Valenciana, proposta certament interessant provinent dels moviments socials a la qual encara no s’ha dotat de contingut reapareix amb certa freqüència. Més enllà d’això el carisma dels candidats, perfil gris de partit, no ajuda gens, començant per Ricardo Sixto.

Cayo Lara: més valencià que ningú!

Finalment hi ha la revelació de la temporada, és a dir, Compromís. Junt a Toni Cantó i UPyD estan realitzant la millor campanya amb el menor pressupost. Al costat de l’esmentada iniciativa Desenxufa’ls sobre assessors i gent col·locada a dit en administracions i empreses públiques, n’han posat en marxa una altra sobre hipoteques i desnonaments, a part de la seua proposta de reforma de la Llei Electoral- i de la Constitució- denominada Referèndum Baldoví. El vídeos electorals ofereixen una imatge d’equip– comptant amb els diputats en Corts i el cap de grup municipal a l’Ajuntament del Cap i Casal, Joan Ribó- un ventall de propostes limitat i comprensible més en clau estatal (llei electoral, dació en pagament, corrupció…) que pretén aproximar-se al 15-M en la mesura del possible.  Sense anar més lluny arran de la petició del PSOE d’ajustar la proporcionalitat dels temps en el debat de RTVV que ha deixat a Compromís en 11 segons per intervenció, n’han tret punta fins treure’s de la màniga una campanya contra el bipartidisme «Que els diries a PP i PSOE en 11 segons»… el que es diu fer de la necessitat, virtut.  La campanya a Internet, obra del candidat al Senat, Pere Fuset, inclou una xarxa de ciberactivisme que ja va donar grans resultats al mes de maig. L’acte més significatiu del cap de setmana va unir ecologisme i reivindicació patriòtica a la vora de l’Albufera on van demanar economia verda amb la resta de l’equip de diputats i regidors. L’Arròs i Tartana mai no falla per demanar el vot a l’Horta.

Per cloure, a part d’esta entrevista on per fi parla del concert econòmic– eureka!- i en comptes del vídeo canònic i seriós que Joan Baldoví «Baldo» ha fet sobre si mateix posaré el promocional del programa Maemeua de TeleSueca (una mena de Muchachada Nui ultralocal) on Baldo presenta al públic l’insult nostrat fogolitri. Una aproximació al personatge molt més fidedigna:

Etiquetas Baldo, Estrategias, Imágenes que lo dicen todo, La campaña en Internet, La Paella Rusa, Maemeua