La Paella RusaTota empastrà

Corrupción

Joves promeses del PP valencià: el cas “Jota”

Jota- a la dreta, com toca- i els seus colegues aprenent "Oratoria y Telegenia"

Joves promeses del PP valencià: el cas Jota

Esta setmana passada des del PP se’ns anunciaven amb entusiasme els seus nous fitxatges municipals per a la temporada 2011-2015: els joves candidats per a poblacions de més de 20.000 habitants triats per l’alegre dedocracia, com l’anomenaven en un post anterior.

Decidits a repetir l’operació Torrent i trobar joves èmuls de Maria José Català, han decidit oferir-los un curset de formació, orientat a ensenyar-los a parlar en públic o detectar mentides (els valdrà també el polígraf per a càrrecs orgànics del seu partit?)  sota el títol genèric “Oratoria y telegenia”. Admirable, si senyor. D’entre els candidats destaca, per rocambolesc, el cas de José Juan Castelló, jove alcaldable popular a l’alcaldia de Xàbia.

Jota, com l’anomena qui el coneix, que no és massa gent, fa molts anys que viu fora del poble. Concretament des que se’n va anar a estudiar, a principis dels 90. Treballa de professor associat a la Facultat de Dret, a la Universitat de València. D’ell, la gent que se’n recorda qui és a penes diu tres coses. La primera, que no viu al poble. La segona, que son pare, ja finat, era molt amic de l’actual alcalde i candidat de Bloc-Centristes, Eduardo Monfort. I la tercera és la seua clarividència política. En diverses entrevistes la setmana passada va assegurar que el seu objectiu és recuperar la Xàbia que va pintar Sorolla. Sense comentaris.

Xàbia, tradicional població turística de catxé on hi tenen xalets i hi passen les vacances personatges tan distints com Raimon, José Bono i Rita Barberá, és una població turística de la Marina Alta que té aproximadament entre 30.000 i 40.000 habitants durant l’hivern, dels quals més de la meitat són residents europeus, fonamentalment britànics i alemanys. Mentre que els autòctons acostumen a viure entre els cascs urbans del poble i del port, els residents estrangers i el gros de la immigració resideix al centre urbà de la platja de l’Arenal i repartit entre nombroses urbanitzacions. Si el vot dels autòctons és tradicionalment conservador, orientat cap al centre-dreta, el dels residents europeus ho és més encara.

Això no significa necessàriament que guanye el PP. De fet, a les darreres eleccions autonòmiques el PP de Francisco Camps va traure aproximadament 4.000 vots sobre una participació de 15.000, la seua franquícia local no va arribar a 2.000. Els xabiencs van decidir votar el PP a una urna i canviar la papereta per a l’altra, amb plena consciència del fet. Les causes són diverses.

La primera és potser l’existència de Bloc-Centristes, la coalició entre el Bloc Nacionalista Valencià i l’últim reducte del CDS, refundat amb el nom de Centristes de Xàbia. Bloc-Centristes és una coalició sui generis que recull vot nacionalista, de la immigració dels 60 i els 70, de funcionaris i professionals liberals, a més de bona part del catolicisme local. Un catch all clarament guanyador de les darreres eleccions: més semblant al PNV o a Convergència i Unió que a qualsevol altra realitat valenciana que coneguem. L’alcalde és Eduardo Julián Monfort Bolufer, home catòlic, de centre-dreta raonable, excandidat d’AP i després líder del CDS, d’on ha desplaçat tota la vella guàrdia.

Moragues, a l'esquerra. Monfort, a la dreta. Alcaldes perpetus.

La segona d’elles la fartera cap a l’ex-alcalde i víctima de dues mocions de censura, el conegut empresari de la construcció Juan Bautista Moragues Pons. Moragues, artífex del PGOU de 1990, i responsable, com a governant, de bona part del creixement urbanístic brutal en les dues dècades anteriors, és el segon càrrec electe amb més patrimoni del País Valencià. Per darrere, és clar, de Carlos Fabra. Quan va ser alcalde la última època era el segon alcalde que més cobrava de l’Estat espanyol, amb un sou superior al de ministre. Endevinen qui era la primera? Bingo, senyors. Rita Barberà (para)Nolla.

Moragues ha fet de tot: governar amb el Bloc, amb el CDS, amb partits d’estrangers, amb l’ex-alcalde socialista Enrique Bas, eixir del PP i presentar-se amb Unió Valenciana- guanyant també- tornar al PP i crear el seu propi partit anomenat Ciudadanos por Jávea deixant al càrrec als seus amics… actualment i després de la seua segona moció de censura, governa de comparsa amb Bloc-Centristes com a regidor de Turisme, cosa que li permet seguir anant de viatge i a FITUR amb les despeses pagades pel contribuent. Finalment, esta legislatura va prometre que no es tornaria a presentar: va assenyalar 2011 com la fi de la seua carrera política, i sembla que ho complirà.

Tot i això la direcció provincial li la té jurada. Fa a penes un any el ripollisme va forçar unes primàries a la direcció del PP local (que implica la possibilitat de triar les llistes) que es retardaren durant mesos fins que l’oposició interna va tenir una llista alternativa a punt, encapçalada per Juan Crisóstomo Pachanca, cap de llista d’AP ja el 1979. Pachanca és especialment conegut- a part de per la seua amplíssima família- per regentar una empresa d’ambulàncies, Amigos Europeos de Jávea, que va perdre la contracta municipal d’ambulàncies després de la mort per negligència i denegació de socors del marit d’una regidora del PSPV-PSOE. Ja tenien el candidat clar i tot, Juan Luis Cardona, nebot de Pachanca i expresident de l’Associació de Comerciants, era el candidat que el PP paxanguista-paxanguer-zaplanista pensava presentar a alcalde.

A la dreta, Pachanca, empresari d'èxit, pactant la llista que havia d'eixir victoriosa, amb José Font, cadell de les NNGG ultracentristes

Quan tot el peix pareixia venut, la carrera de Juan Moragues amortitzada i destinat també a perdre el poder intern al partit, a tres dies de les primàries, va sobrevindre un miracle. Dos joves del PP amb nombrosos antecedents penals i de consum de drogues (inclosa la mort d’un resident britànic en una baralla i penetrar al Club Nàutic amb una escopeta carregada), un d’ells nebot de Juan Crisóstomo Pachancacosí germà del previsible alcaldable- van aparèixer en plena matinada a casa de Moragues borratxos com una cuba i qui sap si amb alguna cosa més al cos. Li demanaren que es retirara de les eleccions, l’agafaren del coll i amenaçaren de matar-lo allà mateix. També l’advertiren, paraules textuals “Tu ja has guanyat prou diners, ara ens toca a nosaltres, el meu cosí ha de ser alcalde”, entre altres perles. Moragues, ja no alcalde però encara regidor a l’Ajuntament, va fer vindre prompte a la Policia Local i a la Guàrdia Civil. Aparegué a la premsa amb un informe de lesions i presentant una demanda als jutjats. Pocs dies després, guanyava les primàries per un escàs marge, i, per tant, conservava el control intern del partit.

Cardona- amb cara de pruna- i Llidó-al telèfon-, agressors de Moragues, davant el "quartelillo"

Però Juan Moragues no és totpoderós. A l’organigrama del PP hi ha algú de Xàbia que és bastant més poderós que ell, i que a diferència d’altres, ha estat manant sempre en AP i el PP des de la seua fundació, a les verdes i a les madures. Eixe no és altre que Pepe Cholbi, àlies “Mitja-mànega”, que actualment ostenta el càrrec de Síndic de Greuges, tot i que també ha estat senador i vicepresident de les Corts. Diuen que va ser al mateix Pepe Cholbi a qui Juan Costa va encomanar la decisió final de plantar o no cara a Mariano Rajoy al congrés de València, tal és la influència del degà de la dreta valenciana sobre el partit.

Pepe Cholbi, Mitja-mànega. Actualment, Síndic de Greuges

En estos mesos, diversos joves advocats de Xàbia han estat consultats per si volien encapçalar la llista del PP el 22 de maig. Tots han respost negativament. Un que volia, Oscar Antón, trànsfuga del partit de residents estrangers Nueva Jávea, a sou d’una constructora i proper a l’Opus Dei, ha quedat exclòs per la seua ambició i bàsicament per no ser del poble. De la història com Oscar Antón i el nebot de Pachanca apartat de l’alcaldia per la genial acció del seu cosí han acabat configurant el partit XD (Xàbia Democràtica) val la pena parlar-ne en una altra ocasió. El cas es que al final la decisió del candidat no agrada a cap ni un dels sectors del PP local.

Juanlu Cardona, a l'esquerra. Oscar Antón, a la dreta. Junts: XD

De causes, se n’han sentit moltes. Hi ha qui diu que la preferència personal de Pepe Cholbi és cap a l’actual alcalde, Eduardo Monfort, de qui es considera mentor a part de ser amic personal. Cholbi preferia a Monfort front a Moragues per encapçalar el PP local, i ningú del poble ha oblidat la seua rivalitat tradicional amb Juan Moragues. També es comenta que envien un corder dòcil perquè reedite el pacte amb Bloc-Centristes i aquest continue d’alcalde. El que sembla segur és que Jota no té paperetes per acostar-se ni de lluny a la majoria absoluta, i els pactes els té complicats.

La saviesa càustica popular ja assegura que Pepe Cholbi envia un candidat per a les festes de Sant Joan, perquè el cremen a la foguera. Vorem si dura més que això.

Etiquetas , , , , , , , ,

Compartir

Artículos relacionados

11 thoughts on “Joves promeses del PP valencià: el cas “Jota”

  1. Cuixa de pollastre

    Buenísimo el artículo. Lo que no me explico es por qué el PP no nombraba a Cardona y Llidó como cabezas de lista y candidatos a la alcaldía. En primer lugar, queda claro que tienen raíces en el pueblo y que se lo conocen bien; en segundo lugar, son del PP; en tercer lugar, no hay más que ver sus actos para que quede clara la firmeza de sus convicciones y valores. ¿A qué están esperando?

    Contestar
  2. duc de miraflor

    coca-cola zero, claus del BMV penjades al coll, donar classe llegint el llibre, etc.
    si que es l’ideal de candidat pretenciosament perdedor

    Contestar
  3. Senyor Garrofó

    Collons. La política de les Marines és com una amplificació amb microscopi del que passa a la resta del país.

    La qüestió és, com és possible que no hi haja ni una, NI UNA, alternativa mínimamente seriosa? Jo ja no dic per a guanyar, que ja sé que no. Però, hosties, encara que siga només per a que el 10-15% de persones raonables puguen votar algú o algun partit sense que se’t caiga la cara de vergonya.

    Contestar
    • Arròs a banda Post author

      Ui, que penses que el catolicisme integrador de Convergència i Centristes/Bloc i Unió no és suficientment bo perquè els desculats el voten? No mereix Eduardo Julián ser alcalde com a mínim fins que el calendari maia pose fi al món?

      Contestar
  4. Joaquina Cardona

    Se puede decir más alto pero no más claro. Ya era hora de que se aireara lo que todos sabemos. Seguid dando caña desde la Paella Rusa a los impresentables de Chulvi, Henarejos, Vasbinder y, como no, el señor Juanlu. Lo de Antón y compañía, de chiste.

    Contestar
  5. Hermenegildo Puga

    De tantas ganas de renovar, a ver si el PP -y la mayoría de partidos de Jávea con candidatos treintañeros- se han pasado de frenada. El mimetismo no trae nada bueno. Le han puesto -otra vez- la alcaldía en bandeja a Monfort.

    Contestar
  6. de ventre

    yo soy bastante rojillo, pero una vez en paré en xàbia a poner gasolina, creo que eso me convierte en un candidato ideal como aspirante por el pp a su alcaldía!

    de ventre, alcalde!

    qué coño?, de ventre, presidente!

    j

    Contestar
  7. Pingback: Tweets that mention Joves promeses del PP valencià: el cas “Jota” | La Paella Rusa -- Topsy.com

  8. un ciudadano del mundo

    Yo voy a votar a una lista que lleve gente que sepa gestionar este pueblo y ya no me importa la ideología que tenga, quiero gestores con experiencia, una lista que incluya a todos los sectores de la sociedad me da igual que sean del pueblo o no ¡¡

    Contestar
  9. Pingback: Ana Kringe, aka Transfugueitor, se queda sin su mayoría absoluta: resultados locales 2011 (Alicante) | La Paella Rusa

  10. Pingback: Sicilians i desculats | La Paella Rusa

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Esta página está alojada en La Página Definitiva. Sus contenidos pertenecen a sus autores, que escriben con seudónimo para evitar ser represaliados por sus opiniones.

Contribución anónima

Esto lo hacemos gratis y es mérito, entre otros, de personas anónimas. Aun así cuesta tiempo y dinero. Si te gusta lo que hacemos y quieres colaborar, páganos unas cervezas.

Artículos en tu correo

Te enviamos los nuevos artículos a tu correo electrónico: